12 de sept. de 2014

Benvingudes

Senzillament vull transmetre-vos la meua benvinguda al nou curs i al nou camí de  gaudi que el coneixement en va donant. Benvingudes i benvinguts al blog del batxillerat 3 de Xest.
Comencem un camí nou... Comencem una nova mirada....
Xesca Gil

10 de abr. de 2014

Es coneix l'esport femení igual que l'esport masculí? Se li dóna la mateix importància als mitjans de comunicació? Amb l'ajuda d'aquest text crea el teu comentari. 

Bon treball


La invisibilitat de l'esport femení

Si una cosa no és coneguda, no genera afició, ni seguidors, ni patrocinis; és un peix que es mossega la cua


Dilluns, 25 de octubre del 20100



L'esport femení ha tingut una evolució evident al llarg de la història. Això és indiscutible. Però si comparem aquests avanços amb l'esport masculí, sembla que visquem en èpoques cronològicament diferents. En aquest sentit, les dones continuem sent invisibles. I no deixa de ser alarmant, ja que en l'actualitat, a diferència de l'antiga Grècia -en què la principal divisió de drets socials s'establia per gènere-, aquesta divisió s'ha transformat en riquesa o pobresa, classe obrera o patronal, països del primer món o del tercer... i un llarg etcètera que podríem desenvolupar sense que aparegués la divisió de gènere. I, doncs, si el gènere no és un criteri de diferenciació tangible en la nostra societat (o no hauria de ser-ho), ¿per què en l'esport segueix sent un fort condicionant de present i de futur de les esportistes?

La participació esportiva principal es podria simplificar en: esportistes, tècnics, àrbitres i dirigents. Si analitzem la problemàtica general de tots quatre, potser la principal és la invisibilitat de les dones, com ja s'ha comentat anteriorment. I no ens enganyem: allò de què no es parla, no es coneix, i per tant, no existeix.

Els mitjans de comunicació tenen molt a veure amb aquest fet. Actualment, l'esport que no genera audiència pròpia, recolzat per xifres milionàries de patrocinis, si vol aparèixer en un mitjà qualsevol (ràdio, televisió, premsa escrita...) ha de fer-ho assumint les despeses d'emissió o publicació. M'han fet aquesta pregunta moltes vegades: «¿Com és que no es veu voleibol a la tele?». La resposta és evident: no tenim diners per pagar-ho. ¿I això no és un peix que es mossega la cua? Si l'esport no es coneix, no es genera afició. I sense afició no hi ha públic ni seguidores o seguidors i, per tant, tampoc l'interès de patrocinis, milionaris o no, però patrocinis i, per tant, recursos.

I, sense tot això, l'esforç de les esportistes es queda a la dutxa del vestidor, una vegada acabada la competició. Publicar els èxits de les campiones del món, o simplement de les competicions de casa nostra, no pot reduir-se a una notícia de quatre línies i una foto. El seguiment d'una trajectòria ha de ser un camí més llarg. I el dia en què el rellotge biològic s'activa, segurament és l'equivalent a donar «l'hora de la mort» d'una carrera esportiva. Esportistes com Almudena Cid, que ha participat en quatre Jocs Olímpics, i Gemma Mengual són sobradament conegudes. ¿Però quantes medalles s'han d'aconseguir per poder posar-li noms i cognoms a la constància i l'esforç? ¡Ah! ¿Que la gimnàstica i la natació sincronitzada són esports femenins? ¿Hi ha esports femenins i masculins? Sembla que en la nostra ment sí. No fa gaire, un conegut que es va assabentar de la meva presidència a la Federació Catalana de Voleibol em va preguntar: «¿Presidenta? ¿Però de la federació d'homes o de la de dones?». En un got d'aigua no hi farem entrar el mar.

Text per a comentar

2n d'ESO

Què n'opines sobre aquest article? Creus que és cert el que diu el metge o tens alguna altra visió diferent. Vosaltres que sou esportistes crec que podreu parlar àmpliament del tema.

El dopatge està generalitzat perquè la gent vol veure rendiments sobrehumans´

En plena tempesta del dopatge, l'especialista gironí Jordi Surós dóna algunes claus per entendre la situació

22.02.2013 | 07:40
El metge Jordi Surós, fotografiat a l´entrada del seu centre SportCat.
El metge Jordi Surós, fotografiat a l´entrada del seu centre SportCat. 

Metge especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. La carrera de Jordi Surós sempre ha anat lligada al món de l'esport. Fins fa uns mesos era el metge del Girona FC i ara treballa al centre SportCat. En plena tempesta de l'Operació Port i del dopatge, aquest especialista gironí dóna algunes claus per entendre la situació des de la seva experiència: havia col·laborat en controls antidopatge per a la lliga ACB i per al món de l'atletisme.

Transfusions de sang, algunes fetes sense la presència de cap metge; un ciclista que revela que l'orina se li va tornar de color negre; consum d'EPO, d'anabolitzants; xeringues trobades als domicilis d'importants esportistes d'elit... En uns temps en què la desconfiança s'ha generalitzat en molt aspectes de la vida, l'esport també s'ha posat sota sospita. El judici de l'Operació Port que s'està fent aquests dies a Madrid ha posat al descobert la cara més fosca de la competició i el doctor Jordi Surós, a partir d'això, reflexiona sobre l'existència del dopatge i els perills que comporta en els atletes.

Ara que tot està sota sospita... El dopatge és una pràctica estesa en l'esport?
El dopatge està bastant generalitzat, sí, perquè la societat provoca que això sigui així. La gent vol veure rendiments sobrehumans i moltes vegades això ja no es pot assolir si no hi ha una ajuda extra.
O sigui que els superhomes no existeixen?
Hi ha casos puntuals que sí, hi ha qui destaca sobre els altres perquè té unes condicions i aptituds increïbles, però molts cops hi ha atletes que per si sols no ho podrien mantenir. La realitat és que en l'esport d'elit, encara que no ho vulguem admetre, hi ha bastant de dopatge.
I això per què passa, per què hi ha massa permissivitat, per què els tramposos són més vius que els que persegueixen el dopatge?
No és una qüestio de permissivitat. Hi ha molt interessos creats. A vegades el dopatge s'usa per malmetre la imatge d'algú, independentment que hagi fet trampa o no. Si et posen l'etiqueta que ho has fet, ja quedes marcat per sempre. Hi ha atletes que fan la feina ben feta i a vegades, pels interessos que siguin, acaben embolicats en temes de dopatge i no sempre és cert.
Hi ha més casos de dopatge en els esports individuals que no pas en els col·lectius?
En els esports col·lectius és estrany que hi hagi dopatge en els jugadors de primera línia. En bàsquet, en futbol, en handbol... tot és un grup i qui destaca és per qualitats tècniques i no tant per les físiques. En les disciplines individuals és una altra història. Depens de tu mateix. O hi arribes, o no hi arribes, i aquí és on hi pot haver més casos. També penso que en categories inferiors hi pot haver- casos també en esports col·lectius. No hi ha pràcticament controls i algú pot pensar que dopant-se pot arribar a la primera línia.
Com es vehiculen els controls antidopatge a Espanya?
N'hi pot haver a qualsevol categoria però per un tema de recursos es prioritzen bàsicament a l'elit. A Primera i a Segona, per exemple, en el cas del futbol. Però els controls antidopatge es poden fer a qualsevol persona que estigui federada si així ho estimen els sol·licitants, que són o bé les mateixes Federacions o bé el Consell Superior d'Esports.

 

Segon d'ESO

Abans de la publicació del comentari

Com us he comentat a classe, l'exercici de redacció del text argumentatiu el farem a través d'aquest blog. Us deixe en les dues entrades següents dos articles sobre dos temes que supose us interessen. Tanmateix, us deixe també un esquema de l'estructura que heu de seguir per ajudar-vos a redactar millor el vostre comentari. Recordeu que l'heu de fer abans del 29 d'abril.
Estructura bàsica del text argumentatiu.

  • INTRODUCCIÓ (S'ha d'exposar breument la vostra opinió sobre el tema)
  • DESENVOLUPAMENT (ampliació de l'opinió. Cal afegir dades, exemples, frases de persones que coneixen el tema, explicació de gràfics, etc) Es tracta de raonar la vostra tesi recolzant-la amb arguments. 
  • CONCLUSIÓ (Resum de la vostra opinió)

27 de dic. de 2011

Literatura catalana actual

Literatura minimalista.
Per tal que practiqueu la redacció de les preguntes de literatura, us deixe l'enllaç a les presentació que aniré fent al llarg del curs.

Quim Monzó

Vicent Andrés i Estellés

Renovació teatral fins els 70

29 de sept. de 2011

Llengua i dona: una reflexió necessària

Cal una utilització conscient de la llengua?
No seré jo la que tire la primera pedra... però ací us deixe un article d'opinió interessant que treballarem a classe per a qui vulga avançar-se a les reflexions comunitàries.

Com s'han posat¡

19 de sept. de 2011

Criteris per a l'elaboració del tema

Ací teniu uns breus apunts de com elaborar el tema del comentari de manera adequada.


Indicacions sobre el tema